Cami d'Herradura

El celular del Miki sona estrident, son les 04:30 i m'he d'afanyar en vestir-me i agafar un camio. M'incorporo pero el alcohol d'ahir ewm tomba de cop... Ahir vem estar bebent chicha com cosacs i aixo amb nomes tres hores de son es nota. "Estas seguro de ir hoy?" pregunta el Miki, entre riures i mal de cap, li agraeixo lo fet i ens despedim.
El viatget en camio es una tortura, fa fred, tinc resaca i el cami esta fatal. A les dues hores arrivo a Pukara, cal doncs treure's les tonteries i trobar el cami fins la proxima poblacio, Sailapata. Segons el Brouni i l'Armin, els dos alemanys que em van informar d'aquest trek, son unes 6h de cami amb un desnivell de 1000m amunt i 900m avall. Pregunto a un local i em sorpren la seva resposta... Per lo vist lo mes rapid es primer baixar a la vall per despres agafar un cami d'"herradura" i en 3h ja hi soc. Doncs somi...

El toro de Pukara

 El calor es aplastant i ja nomes hem queda un litre dels dos d'aihua, pero lo mes sorprenent es que ja porto 3h caminades i encara no he arrivat a baix. De sobte trobo el socabon d'una mina (d'or) on hi han uns nois treballant, els hi pregunto pero ells no saben, son de Cochabamba...

Segueixo baixant fins que hem trobo un 4x4 amb tres homes dins, ells si saben el cami pero hem desvelen la pitjor noticia, he agafat el mal cami, el llarg, el puto local de Pukara m'ha enganyat, es deu esta partint el cul el fill de puta... Des d'on estic tinc 9h hores fins Sailapata amb un desnivell de 2500m amunt, no m'ho puc creure i ara que osties faig? Un dels persons del jeep hem proposa una alternativa. Aixeca el seu dit, senyala la muntanya d'enfront i diu "Ves esa linea? Eso es el camino de herradura, por ahi tant solo tardaras 4h." Aixeco el cap, i si, la veig, no s'en parli mes, agafare aquest cami!
3h despres...
No pot ser, estic perdut, el cami que semblava tant senzill a resultat ser una trampa laberintica mortal, el dens bosc dificulta l'avansament i el sender d'uns 30cm d'ample te una inclinacio brutal, on les meves cames cansades no resisteixen l'esfor} i fallen, precipitant-me per un barranquet de 3m... Per sort no tinc res trencat, alguns blaus, bastantes aranyades i el cor a mil, pero res trencat, aixo si, no puc recuperar el cami, la pendent, l'espesor de la floresta i algunes grietes inselvables m'ho impedeixen. Que be m'aniria el machete en aquest moment.

El riu on vaig passar la nit

Porto 2h buscant entre la verdor, ja no tinc aigua i el cansansi es extrem, em moc en una pendent on haig d'utilitzar els brasos tant per pujar com per baixar i ja no puc mes, estic desesperat! Esta clar que avui ja no trobare el bon cami i encara menys Sailapata, la meva gran preocupacio es l'aigua (tinc la boca com una sabata) i prenc una decisio... baixar de nou a la vall i beure de les turbies aigues del seu riu. Tot i aixo, aquesta no es una empresa facil. Hem costa deu i ajuda arrivari, amb 4el cul al terra em desllico per un barrenquet, en una hora i mitja estic alla... Per fi puc beure, tot i que no us agradaria veure l'aspecte de l'aigua. Ja s'esta fent fosc i haig de fer nit, no tinc tenda, aixi que amb el meu ponxo de plastic i unes branquetes em monto una carpa, com a sac utilitzo la toballola i per sopar galetes, el meu unic aliment del dia, vaja merda de muntanyista... La nit no es freda pero de cop comenca a ploure, estic tenint un dia que no vegis, m'arrepenteixo d'haver vingut, penso en els amics en la familia i en que collons estic fent jo aqui, aixo no es disfrutar aixo es patir.
Amb prou feina dormo 4 horetes, son les 06:00 i la llum ja es fa notar, esmorzo les ultimes galetes i planejo com sortir d'alla. Recordo que mentre hem deixava el cul baixant pel barranc havia vist un altre cami d'herradura que pujava serpentejant per la muntanya de Pukara. Avui no puc tindre tanta mala sort, l'haig de trobar. Camino per la bora del riu, de la pluja a augmentat el seu cabal, el creuo, escalo una paret de 4m, no hem puc creure com me l'estic jugant, i per fi alla esta el cami que havia estat buscant, casi ploro de la felicitat, pero no puc, estic sec com una pasa.
El cami es dur, pura pujada, pero clar i segur, tot i aixi tinc sed, la mare natura em dona una ma i recordant "l'ultimo superviviente", aprofito l'aigua de la pluja que hi ha diposada a les fulles de les palmeres. Al cap de 3h arrivo a un cami carretero (pista), ho he conseguit.
Comenco a caminar per la pista i als 30 min un jeep, no m'ho puc creure, son els mateixos d'ahir... Els explico tota la historia... "Menudo susto te habras llevado! Sube que te acercamos!" M'ofereixen aigua i m'apropen al seu poble a nomes 2h de Sailapata per un sender pla i clar, no hi ha perdua. No tinc paraules d'agraiment, pero si energia extra per arrivar al desti. En el temps que m'havien dit arrivo un dia mes tard a Sailapata.

El paissatge és precios però perillos