no photo plis

El meu últim post "Huacachina: una escala de camí al nort" pretenia ser un article igual que els altres, compos per text i imatges. Però si us heu fixat les paraules mai han estat acompanyades de fotos i mai ho estaran. Llavors... Què ha passat? No és que haguès fet llufa la càmara, és més ja tenia preparades unes imatges del oassis, el buggy, la posta de sol, les meves baixades per les dunes... el problema és quelcom més greu. Explico: Havia agafat el bus d'Ica a Lima, un cop a la capital havia d'esperar 4h per agafar el segon bus que hem dues a Trujillo. Un cop aquí (10:00h) vaig anar a esmorzar, al caixer i a internet. En el locutori, just desprès d'escriure el post en qüestió, vaig buscar la càmara per carregar les imatges al blog, i en aquest moment va sorgir la sorpresa, l'Olympus no hi era! Revisió total de la motxilla i res...
Vaig correr cap a la terminal de CIAL, la companyia amb la que havia viatjat. Ja de primeres, la resposta a la meva denuncia va ser a la defensiva, "como podemos saber nosotros que usted tenía una cámara en la mochila?", serà mal parida, doncs no ho sé, realment és la meva paraula contra la seva, no hi ha res a fer. Jo estava i estic convençut que els nois de la facturació d'equipatges de la terminal de Lima m'havien obert la bossa i robat la càmara i el carregador però no podia demostrar-ho.
Desprès d'allà hem vaig dirigir a la comissaria de policia, amb la fulla de reclamacions de CIAL, el meu boleto de bus i el meu passaport per denunciar tota la historia. Just era diumenge, només hi havia una noia al lloc, la tia era molt agradable, una mica lenta, em vaig demorar 3h però molt simpàtica. Quan per fí va acabar tot l'escrit de la denuncia, només faltava imprimir-l'ho però, ojo al dato, no sabia com fer-ho!Això no és gens serio! No hem quedava més remei que tornar al dia següent! Que fuerte!
En conclusió...
Vaig perdre la càmara, vaig perdre el carregador, vaig perdre les fotos de la meva aventura a les dunes, vaig perdre un dia amb denuncies i... vaig estar a punt de perdre la paciencia i matar una poli. Tot i així, no us preocupeu, les ganes per coneixer el Perú i escriure en el meu blog no s'han perdut.