"Hola señora! Me recuerda?" Entre riures la senyu em ven el tiquet, un dia despres ho he conseguit. Pujo al microbus i m'acomodo, no triga en omplir-se pero al seient del meu costat no hi ha ningu. Encara tindre sort i viatgere ample, pero de sobte quan semblava que ja marxavem apareix un individuo amb les preses corresponents, es deixa caure al seient, el reclina horitzontalment i amb els ulls tancats deixa anar un "que resaca que llevo!", "buena fiesta ayer?" li pregunto. "Si, celebrabamos el entierro de mi primo! Aqui se celebra todo! De donde eres?". A partir d'aqui comenca una conversa de mes de 7h, el total del viatge.
 |
| De camí a Indepe |
Ell es diu Miki, va estar visquent 8 anys a Bcn, treballant al Maresme de paleta. Rapidament es crea una bona conexio i em convida a passar la nit al seu apartament d'Indepe, no li nego la invitacio, pero en realitat quan arrivem m'agradaria agafar un camio que hem portes a Pukara, poblacio on iniciare el meu trek per la vall.
Arrivem al desti i el Miki m'ajuda per consegui un camio, malauradament no hi ha sort, avui ja no surten mes el proper es a les 05:00 del mati. Aixi doncs la proposta de quedar-se a casa seva es la millor opcio.
En aquesta poblacio tothom coneix al Miki, ell hem presenta als seus amics, tots molt bona gent. Despres de pendre unes birres el pla es anar a una caseta de camp a fer una parrillada. Que bona la parrillada, carn de primera... Mengem, bebem, fumen i a la vora del foc es toca la guitarra i es cantan cancons de protesta bolivianes. Esta sent una gran nit, pero haig d'anar a dormir dema m'espera un camio.
No hay comentarios:
Publicar un comentario