9 de diciembre de 2010

El Cañón del Colca

Colca maravella natural del Perú i del Món, és el canyó més profund del planeta...
Estava a punt d'arrivar a Llauhar quan la pluja va tornar amb força. Estava ben xop quan entrava al paraís del Llauhar Lodge, un refu amb unes vistes extraordinaries. L'Erika la filla de la mastresa va ser la primera cara que vaig veure. "Que te puedo ofrecer? Tenemos habitaciones, bebidas calientes o frias, comida o si quieres un baño en las aguas termales...", "Pues no sé, creo que lo quiero todo!", Erika va començar a riure i hem va acompanyar al meu bunga construit amb canyes, era increible un allotjament així en un lloc remot com aquest.
 
Divisant el refu de Llauhar


Una vegada canviat i sec hem vaig dirigir a la terrassa-menjador, allà, per sorpresa, estava en Thomas (ens vem coneixer a Potosí) i dos nois més Olivier i Etienne (el meu company de bunga). Vem estar prenent uns mates i xerant sobre lo increible del lloc i planejant el dia següent com el dia de la pesca de la trucha. Abans de sopar era totalment necessari un banyeta a la poza termal que hi havia al costat del riu, algú per recordar, aigua calenta + pluja, i jo en pilotes en una grieta de més de 1200m de profunditat.
Tal i com haviem quedat el dia abans, avui calia pescar. Haviem preparat unes canyes i caçat uns cucs, i ens trobavem remontat el riu en busca d'un bon lloc. Desprès de 4h i molta dedicació teniem una trucha per cadascú, no semblava molt però almenys la repartició era equitativa. L'Erika, desprès de riure's de nosaltres una bona estona, ens va preparar els peixos amb una menestra de verdures, estava exquisita, calia doncs pescar més, però aquest cop amb en Claudio, el pare, l'expert... Desprès d'una bona migdiada, allà estavem de nou, però aquest cop només va caldre una hora perque el mestre en pesques 44, això sí, amb xarxa.
Havia sigut un dia de puta mare però calia rematar-l'ho amb l'acte final, un bany nocturn a la poza, amb una foguera, uns litres de cerveza, una guitarra i uns acudits dolents belgues. Fantastic!

Thomas amb la primera presa i l'Olivier provant

El Claudio és el puto amo


Al matí següent calia despedir-se d'en Thomas i l'Olivier que continuaven el camí cap a Cabanaconde, mentrestant l'Etienne i jo ens dirigiem a Tapay.

Amb l'Etienne de camí Malata

Malata
 Amb una calor exagerada, la forta pujada es sentia molt dura, però les vistes espectaculars del canyó deien del camí un espectacle. Portavem 3h quan vem arrivar a Malata i la gana apretava, Yola la mestresa de Llauhar m'havia recomenat lo de Victoria i allà ens vem dirigir. Un cop al lloc ens va atendre Vanessa, la segona maravella del Perú, una noia muntanyera de 22 anys i una cuinera excel·lent. Amb la panxa plena i desprès de dessistir de la idea que la Vane ens acompanyes, vem continuar el nostre ascens fins a Tapay.
Amb el cos ben suat vem arrivar a la tarda al Encanto de Maruja, un refu regentat per la mateixa Maruja, un encant de dona que ens va atendre la mar de bé. Allà vem poder gaudir d'un sunset maquíssim i d'un sopar molt proteinic. Desprès de menjar calia anar a dormir ben aviat ja que al matí un següent un camí de 6h, aquest cop de 800m de baixada i 1300m de pujada, ens esparava i no voliem pillar calor.

Tapay esta incrustat en una vall impressionant


Dins el temps previst ja tornavem a estar a Cabanaconde, les cames tremolaven, la pujada havia sigut una animalada, però estavem molt satisfets, el Canyó del Colca ens havia tractat molt bé la seva panoramica ens havia al·lucinat i la seva gent encantat. Ja estavem preparats per anar a Arequipa, allà hem despedia del meu amic belga, encara té 9 mesos de viatge, espero que li vagi tot bé, jo m'entrastant m'en vaig a Ica, haviam que tal!


Añadir leyenda

No hay comentarios:

Publicar un comentario