De tornada al Carretero un mes desprès, tot havia canviat, no és que haguessin construit més habitacions ni tampoc que la cuina l'haguessin canviat de lloc, l'ho que estava diferent era la gent.
L'última vegada que jo havia estat aquí estava superpoblat de francesos, ara, en canvi, tots eren chilens i argentins que començaven les seves vacances d'estiu. Entre tots aquests, una noia madrilenya, Susana que estava donant la volta al món; dues noies argentines, Belén i Gisel, que pujaven de Bolson la Patagonia; un noi colombia, Sebastian, que residia a Buenos Aires i una noia italiana, Stefania, que baixava cap el sud, vem montar un grup la mar de macu per passar un parell de dies diferents.
La vall de la Lluna és un d'aquests llocs que gratis es disfruten més. És una vall erosionada per la pluja que pot recordar, salvan les diferencies, a Montserrat. Allà un indigena va posar la banda sonora a un passeig purament fotografic entre aquestes roques arrodonides.
 |
| Belén i les seves teles |
 |
| El flautista de la vall |
De la resta del temps, poques anegdotes que contar, no més que uns dies amb uns nous amics en aquesta selva d'asfalt, la Paz.
 |
| La Paz |
No hay comentarios:
Publicar un comentario