Part de l'exclusivitat de la qual s'enorgullei Màncora ve dels poblets propers, un d'ells és el balneari de Punta Sal. D'aquest lloc m'en havia parlat en Gio un dia que perdiem el temps entre fum al pati de la Fiorella. Així que vaig liar al Sergio, l'Ines i Lucas per fer una escapada cap allà.
Desprès d'uns 20min en combi i de creuar una aduana, a dos hores de la frontera, vem arrivar. El lloc no tenia res a veure amb Màncora, primer perque apenes hi havien negocis, un parell d'allotjaments cars i 3 o 4 restaurants, segon, no hi han gringos, nosaltres i prou, i tercer, les platges eren tranquiles i semi verges, lo més semblant a Menorca que he vist aquí. El pla era clar, tumbar-se a la sorra i perrejar. Per fí havia trobat el dessitjat relax. L'únic só, les onades del Pacífic, tot i que el silenci al Perú és un concepte efímer. Al poc temps ja teniem un chavo oferint-nos un parasol per 5 soles el dia, però no, nosaltres voliem sol, el que si ens venia de gust era fer uns xuts a una pilota i així li vem fer saber. "Ningún problema, yo os alquilo un balón por 3 lucas", i tal com ho va dir va surtir disparat platja amunt, platja avall. Durant 40 min el veiem anar d'un lloc a un altre en busca de la nostra petició, finalment, desolat, es va rendir davant l'evidencia, "lo siento, no pude encontrar ninguno2. Entre riures li vem dir que no es preocupes, que no passava res, que ara teniem un altre objectiu.
Tot aquest merder amb la pilota ens havia fet recordar que es jugava el barça espanyol a les 14:00h (hora peruana) i calia trobar un lloc on poder-l'ho veure. "En lo del Willy, allí tienen tv".
El 5-1 va ser la cirereta a una atipic d'estiu en ple desembre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario