La Creu del Condor

Molta de la gent que llegiu aquest blog ja sabieu, perque us ho habia comentat, la meva il·lusió per veure els condors, i jo mateix des de que vaig començar ja fa 2 mesos el meu viatge somiava amb aquest moment, l'hora d'estar cara a cara amb aquest rapinyaire gegant i majestuos.
La Creu del Condor és un mirador del Cañón del Colca on es pot apreciar aquesta au, si ets capaç d'arrivari ben aviat. Així doncs, m'havia preparat tota una excursió des de la Paz fins el mirador per poder-hi arrivar a les 06:00h del matí. Més o menys la cosa era així:
-08:30h bus LA PAZ-DESAGUADERO (frontera)
-11:00h (horari peruà) bus DESAGUADERO-PUNO-AREQUIPA
-19:00h arrivo a AREQUIPA
-01:00h bus AREQUIPA-CRUZ DEL CONDOR
-06:00H arrivo a CRUZ DEL CONDOR
I aquest cop, sorprenentment, tot va anar bé, "me encanta que los planes salgan bién" diria l'Hanibal...

Així doncs eren les 06:00h del matí, fotia un fred que pela i jo estava preparat amb els meus binoculars penjats del coll, però... però passava el temps i el condor no apareixia, les 06:30, les 07:00, les 07:30, les 08:00, això semblava una broma, les 08:30, les 09:00, les 09:30, les 10:00, començava a ploure i la meva paciencia ja s'havia acabat... per lo vist el condor surt del seu niu quan la temperatura augmenta, malauradament feia un dia fred i nublos. Tot això m'ho explicava un angles pillat per les aus, també hem va comentar que s'havia demostrat que tant el bulto com el condor no eren de la mateixa familia genetica, tot i que el seu desenvolupament ha sigut paral·lel durant la seva evolució. Tots dos són carronyaires d'habits iguals i tots dos tenen falta de plumatge al cap...per lo vist això els ajuda a ficar-l'ho dins l'animla mort sense perill que les bacteries s'els hi quedin pegades.
La classe de biologia era molt interessant però no podia substituir les ganes de veure'l en directe.
Bastant decepcionat, vaig decidir passar pàgina i probar d'arrivar a Llauhar, un poblet del Cañón del Colca que m'havien recomenat. Hem vaig carregar la motxilla a l'esquena per caminar fins a Cabanaconde i des d'allà començar la meva excursió de 6h. La baixada era forta, un desnivell de 1200m fins el riu Colca per desprès pujar 300m més, però una sorpresa m'esperava de camí.

Portava dues hores i mitja quan hem vaig creuar amb dues noies vasques que pujaven, estavem fumant plegats i xerrant sobre els respectius viatges quan de cop alcem el cap i pum, dos condors planejant just sobre nostre, vaig corre a agafar els allargavista, estaven allà, molt propers, volant en cercles, eran magnifics. De cop un d'ells va anar directe al mur de roca pel qual caminavem, seguidament l'altre... no m'ho podia creure, estavem just sota el seu niu! Els tre no podiem tancar la boca, bocabadats dirien alguns, va ser una experiencia brutal...
Ara si ja podia continuar la meva ruta amb un gran somriure i ben satisfet.