Sailapata

Aproximadament a les 12:00h arrivo a aquesta poblacio, no m'ho puc creure he arrivat... Passo entre un parell de cases buscant l'Hacienda el refugi on passar la nit. Just quan el trobo apareix una familia (avi, fills i nets) amb uns cavalls carregats amb sacs de patates. "Buenas tardes, buenas tardes. De donde vienes gringo?" Deixo la motxilla, no hem noto l'esquena de la carga, hem sento al terra i els explico la movie. No s'ho poden creure, l'avi crida a la seva dona en quechua i al moment hem porta un plat de sopa de quinua amb xai i papes, un tros de pa i una gerra d'aigua... la generositat d'aquesta gent es impressionant! Els homes tornen a la chacra a recollir papes, les dones de la casa es queden amb mi cudant-me com si fossim familia, feia un dia i mig que nomes menjava galetes, m'ofereixen un altre plat de sopa i un lloc per descansar.

Tanco els ulls...

Obru els ulls...
Han passat uns 40 min, amb la panxa plena i despres d'una vacaina aixo es una altra cosa.
Els homes ja han recollit totes les papes, les dones les han classificat i estaven acabant de cosir els sacs per tancar-los. Em sento obligat a ajudar-los, pero com que cosir no es lo meu hem poso a carregar-los al camionet. La feina ja esta feta i el pare de familia s'ofereix a durme al desti de les papes, el mercat d'Independencia. Tot i que la meva idea era fer tota la vall a peu, un ha de ser realista, el meu cos esta maltractat per la muntanya i el dolor es patent, aixi que sense dubtar gaire accepto l'oferta. Abans de marxar els hi regalo unes quantes medicines, aquesta gent no baixen a la civilitzacio en mesos i els agraeixo infinitament de vegades  com s'han portat amb mi.
Pujo al camionet, obviament no tinc lloc a la cabina, aixi que m'acoplo als sacs... pocs metres abans de sortir del poble parem, tinc un company entre les patates el seu nom es Maxi. El Maxi es un noi de la meva edad, originari de Sailapata, te uns quants animals (vaques, porcs i gallines) i un tros de terra per cultivar, cada 10 dies aprox baixa a Indepe per passar un parell de dies amb la seva dona i els seus dos fills. Entre les anegdotes que ens expliquem m'avisa que avui sera un trajecte dur, la pluja d'ahirt a provocat alguns derrumbaments en la carretera, caldra pic i pala per fer dels obstacles vies acceptables per el carro. No li faltava rao, en total tres llocs on tindre que faenar i mes de 4h perdudes de treball, finalment al cap de mitja jornada arrivem al poble.

El Maxi cavant com un campió

 Es tard i estem morts de gana. Mentre sopem un pollastre amb arros en Maxi em convida a dormir a casa seva, perfecte opcio, pero primer haig de comprar el meu boleto a Cochabamba, el bus surt a les 03:00h del mati. A casa seva, un edificacio de dues habitacions molt senzilla feta per ell mateix, tinc l'intencio de descansar pero no dormir, no sigui que perdi el bus, tot i la meva decisio ell insisteix "no te preocupes, confia en mi, yo te despertare!". Suposo que ya sabeu el resultat d'aquesta confianca, no es va llevar ningu, bueno, jo si, pero a les 04:00h. Al principi el volia matar, no nomes havia perdut el bus i els 25 bobs del boleto, si no que tenia que esperarme un dia mes fins la proxima movilitat. Pero pobre Maxi, el tiu estava molt mes rallat que jo i si ho pensava be, un dia mes alla no era res dolent. Vem passar la jornada parlant, fumant, menjant i jugant amb els crios. Ja era la tarda i en Maxi tornava a Sailapata, jo havia decidit quedar-me aprop de la parada de bus i dormir alla.
Estava llegint el meu libre "Las venas abiertas de America Latina", quan una veu em va sorpendre, "Estas leyendo como perderte en la montaña?", era en Pedro, unnoi apicultor que havia conegut el dia de la parrillada. "Ya me han contado tu historia, ven a mi casa, probaras mi miel". Vem estar catant directament la mel del panell, estava bonissima... Vem veure unes pelis a la compu i aquest cop si, vaig arrivar a temps al bus.

Com a resum puc dir que la muntanya em va tracta malament, pero la gent d'aquestes terres, m'han demostrat que l'esperit huma encara es honest i generos en alguns llocs del nostre planeta. Fascinant!