Tanco els ulls...
Obru els ulls...
Han passat uns 40 min, amb la panxa plena i despres d'una vacaina aixo es una altra cosa.
Els homes ja han recollit totes les papes, les dones les han classificat i estaven acabant de cosir els sacs per tancar-los. Em sento obligat a ajudar-los, pero com que cosir no es lo meu hem poso a carregar-los al camionet. La feina ja esta feta i el pare de familia s'ofereix a durme al desti de les papes, el mercat d'Independencia. Tot i que la meva idea era fer tota la vall a peu, un ha de ser realista, el meu cos esta maltractat per la muntanya i el dolor es patent, aixi que sense dubtar gaire accepto l'oferta. Abans de marxar els hi regalo unes quantes medicines, aquesta gent no baixen a la civilitzacio en mesos i els agraeixo infinitament de vegades com s'han portat amb mi.
Pujo al camionet, obviament no tinc lloc a la cabina, aixi que m'acoplo als sacs... pocs metres abans de sortir del poble parem, tinc un company entre les patates el seu nom es Maxi. El Maxi es un noi de la meva edad, originari de Sailapata, te uns quants animals (vaques, porcs i gallines) i un tros de terra per cultivar, cada 10 dies aprox baixa a Indepe per passar un parell de dies amb la seva dona i els seus dos fills. Entre les anegdotes que ens expliquem m'avisa que avui sera un trajecte dur, la pluja d'ahirt a provocat alguns derrumbaments en la carretera, caldra pic i pala per fer dels obstacles vies acceptables per el carro. No li faltava rao, en total tres llocs on tindre que faenar i mes de 4h perdudes de treball, finalment al cap de mitja jornada arrivem al poble.
El Maxi cavant com un campió |
Estava llegint el meu libre "Las venas abiertas de America Latina", quan una veu em va sorpendre, "Estas leyendo como perderte en la montaña?", era en Pedro, unnoi apicultor que havia conegut el dia de la parrillada. "Ya me han contado tu historia, ven a mi casa, probaras mi miel". Vem estar catant directament la mel del panell, estava bonissima... Vem veure unes pelis a la compu i aquest cop si, vaig arrivar a temps al bus.
Com a resum puc dir que la muntanya em va tracta malament, pero la gent d'aquestes terres, m'han demostrat que l'esperit huma encara es honest i generos en alguns llocs del nostre planeta. Fascinant!
Hola Sr. Viajero... Me ha sorprendido su historia de viaje a Sailapata... Me gustaría conocer los motivos de este viaje, porque yo soy de Sailapata, nací allí y ahora me encuentro en España, Soria. Me ha alegrado mucho saber que hay gente que se atreve ir a visitar a mi pueblo que añoro volver... espero que me escriba... Muchos saludos.
ResponderEliminarAngel (angelhuar@gmail.com).