23 de diciembre de 2010

Soroche marítim

La paraula soroche no és d'ús freqüent en el castellà de la peninsula, probablement molts sapigueu que significa, pels que no, és com anomenen els andins el mal d'alçada.
Durant totes les meves setmanes entre 3500 i 4500m he conegut a gent que la notat en un grau lleu, com per exemple amb mal de cap o problemes estomacals, jo en canvi me salvat, per alguna raò que no arrivo a entendre a mi no m'ha tocat. Però... sempre hi ha un "però", ara al final del viatge m'ha tocat patir lo que amb el Gio hem anomenat el "soroche marítim".
La Quebrada és una zona apartada del centre frenètic de Màncora, allà hem vaig dirigir només trepitjar aquest poble costener del nort de Perú per trobar la Casa Naranja, un allotjament que m'havien recomenat la Celi i la Vero. Quan el vaig trobar, estava tancat per reformes, va ser llavors quan em va sorpendre la Fiorella oferint-me una habita en la seva casa/hostel. Així és com vaig començar la meva relació amb ella, en Gio, el seu marit, tots dos de 32 anys i una parella de joves artesans argentins que també s'allotjaven allà.
Desprès d'una petita vacaina ja estava llest per fer una volta de reconeixament. Màncora no sembla tant exclusiu i estupendo com ho volen vendre, la majoria de negocis transcurreixen al voltant de la Panamericana (l'A7 de Perú) que talla tot el poble. Aquí pots trobar botigues de tot, restaurants, agencies de viatges i un mercat artesà bastant interessant. És en el passeig marítim, al peu de la platja on hi han els clubs de nit, els restaurants de peix i les escoles de surf. Justament quan estava chequejant la costa va ser quan em vaig trobar el Sergio. Va ser una alegria trobar-m'el i vem aprofitar la binentesa per obrir unes birres i fumar uns`porrets per cel·lebrar-ho. També hi havien uns nois colombians i més tard l'Ines i en Lucas, que també ens vem retrobar desprès d'un mes, flipant. Vem passar tot el dia a la platja posant-nos al dia entre birra, fum i sol, i aquest, senyors, va ser el combo definitiu per produir-me el "soroche marítim", o més planament, una insolació.
Quan vaig arrivar a casa al vespre, sentia fred, dolor a tot el cos i la panxa molt remoguda, havia caigut a la xarxa de l'alotitud zero. Finalment, al dia següent ja estava tot bé, però encara puc escoltar els riures d'en Gio.

No hay comentarios:

Publicar un comentario