La rutina en el refu

El primer dia en el refu pensava que em moria, acabava de passar uns great days a Puerto M. i de cop hem trobava atrapat a la selva sense res a fer, va ser horrible!
Per sort tot es va anar acoplant i possant-se en el seu lloc. Ara hem sorprent la rutina que tinc.
Quan vaig parlar viam mail, per fer de voluntari aquí vem quedar que a canvi del meu treball tindria allotjament, dietes i excursions. L'allotjament és de luxe, un bunga per mi sol amb lavabo i terrassa amb amaca. De ragalau.

Així es veu sortir el sol des de la meva terrassa

En canvi les dietes són, arros per dinar, arros per sopar i arros per esmorzar, i això hem mata! Com es pot menjar unicament arros inclus al matí. Estan bojos... A sobre al cregut del don Mario només se li ocurreix dir-me que aquesta dieta és 200% millor que la mediterranea... això sí, ell menja bístec cada dia...
En canvi lo que si hem mola és la part rutinaria de les 17:00h, el partit de futbol. A mi ja m'han posat un nou mote, " el Chaval", quan dic aquesta paraula els hi fa gracia i així m'he quedat. Ens juntem els 6 nois de l'staff (ningún supera els 20 anys), més els dos guias, el motorista i jo, i ens juguem unas chelas a qui arrivi primer a 8 gols. El camp no esta senyalitzat, les porteries són tres fustes mal posades i la majoria dels nanus juguen descalsos, però ens ho passem teta.

Els partits es viuen amb passió