Tot i ser el segón és el primer

Avui no he anat amb avio, avui no he buscat hostel ni tant sols avui he tingut que canviar el meus leiros per soles... tampoc avui he trepitjat per primer cop els carrers de Cusco, però en canvi si que noto que avui ha sigut el meu primer dia al Perú.
Recuperat de la meva falta de son, no tant de l'altitud. Sembla mentida lo que costa moure's, parlar o simplement respirar a 3500m d'alçada, i aquesta sequetat, humitat 0%, tinc el nas ple de crostes resequissimes... la veritat és que no tic preparat per això poder mascar coca ajuda, tindre que anar a alguna de les botigues chamaniques que hi han per aquí...
Fora d'aquest tema, m'he començat a planificar una mica la meva primera estancia a Cusco i no serà més que la del típic guiri, ja que el 17 o 18 agafarè un bus cap a Puerto Maldonado i per tant no tinc gaire temps per poder fer les grans rutes, però quan torni el 30 de Nov. i disposi de mes dies, otro gallo cantará.
Així que provisto de mi Lonly i un mapa de senderillos pasaré aquests quatre dies lo més distret que pugui.
Avui, un cop esmorçat a la peruana (7soles)= jugo de frutas, 2 tostadas, huevos revueltos, bistec y mate, me disposat a veure el museu inka (10 soles). La veritat que el museu tot i que deu tenir peces molt bones, etc... és cutre de collons! però m'ha tingut distret un bon rato. Després d'això m'he donat una volta per San Blas un dels barris de la ciutat. Cal dir que a part del centre de la city, tots els barris estan elevats com si fossin barriades a les muntanyes, el que fa que caminis escales amunt escales avall tot el rato. Ha sigut en una d'aquestes "escales amunt", on he trobat un mirador que m'ha ofert una vista brutal del nevat Ausangate (6384m) un dels pics Andins peruans més alts. M'ha recordat a la visió des de Puigcerdà del Cadí o des de Salardú de l'Aneto, basicament IMPRESSIONANT!
Espero poder apropar-mi més endevant.