Las enseñanzas de don Lino: La fábula

Quan caminem per les trochas normalment no xerrem, jo li preguntaria mil coses, però prefereixo que sigui ell qui me les expliqui.
De tant en tant, s'escolta un soroll i don Lino s'atura, aixeca el dit i senyala algún arbre. Logicament jo pregunto que passa i abans de que respongui apareix algún bitxacu. Com per exemple una manada de monos capuchinos, o una serp en un arbre, o alguna lagatija enorme, o algún mamífer no identificat (ell em diu els noms però són tant raros que ni m'enrecordo), de vegades són ocells exotics i ell imita els seus cants, si no responen, sempre amb un somrirure diu "hoy no se dejan engañar".
Curiosament li vaig preguntar si no sentia por per ningún animal i ell hem va contestar amb aquesta historia:
Una vez el hombre se encontro con el jaguar para disputarse quien habia de ser el rei de la selva. Así pues el jaguar, con el objetivo de asustar al hombre, rugió lo más fuerte que pudo una y otra vez, pero el hombre ni se inmuto. Hasta que llego su turno. Empuño el rifle, apunto al jaguar y sin vacilar le disparo en el muslo. El jaguar grito de dolor y cojeando salio lo más rápido que pudo d'allí.
Amb això hem volia fer entendre que un animal, sigui pantera, anaconda o jaguar sempre marxarà al veure al home i per això no cal patir per ells.
En canvi el crotel (la vibora), no marxa mai i pot inclus perseguir-te, així que mai se la de molestar.