L'estampeta de la discordia

L'últim dia de la setmana sol sér un dia raro, encara és festiu, però ja veus aprop el dilluns.
Aquí no és una excepció, el cel està enuvolat, els comerços tancats, jo conto les hores per agafar el bus cap a Puerto Maldonado... L'únic que anima el dia és la processió dels diumenges.
Al girar en una cantonada del centre, de sobte, hem trobo una trompa de gent de color lila, amb molt d'incens, cantant rares cançons i carregan una verge, que venen cap a mi. Abans de poder treure la càmara i retratar la situació, s'hem tira a sobre una gitana peruana (sí, aquí també n'hi han)  i em penja una estampeta de la verge al pit. Sense ganes de discutir-li, li donc la limosna corresponent i atenció...cagada monumental... m'increpen 5 dones liles extremistes cridant-me, "La fé no se compra, la fé no se vende", senyalant-me, "La fé no se compra, la fé no se vende".

Putes boges, i de que creieu que viu l'esglesia? Déu (o jesus, jo que sé) a part de fer pans també feia or? Viviu de l'explotació de la gent desamperada, que no té ningún lloc més on agafar-se a part de les vostres mentides, i a sobre us les recompenses economicament!
Tot això ho vaig pensar, clar, si els hi dic hem crucificant allà mateix. Està clar que el dret d'expressió no és gaire católic.
Ara plou bastant.

Aquestes netejant la merda dels creients.