Mi Peruismo: The beach (la platja)

Amb l'Arnau haviem quedat per veure'ns en un parell de dies a la Paz. A mi hem venia de gust coneixer l'illa del Sol, per les bones referencies que havia tingut d'un argentí de Cordoba, en Lucas, que hem recomanava efusivament coneixer la zona nort i allotjar-me al refugi Wiracocha de l'Alfonso.
Així doncs el matí següent vaig comprar el boleto del ferry per tal d'anar a l'illa.
Les coses no començaven bé, una onada de turistes feien recordar les paraules del Ricardo, "Isla del sol es como Taquile, puro turista", però bueno, ja tenia el tiquet, com a mínim havia d'investigar.
Desprès de les 2 hores de ferry, arrivem al port del nort. Entre els turistes m'obro pas per finalment preguntar-li a un local si coneix el refu de l'Alfonso. Em diu que sí amb el cap i amb el dit senyala dalt d'una muntanya, a les afores del poble. Comença l'excursió via amunt.

Passeig marítim cap el refu

Un cop a dalt, desgastat d'oxigen per la pujada, trobo una petita urbe de bungas edificats al voltant del camí que porta al sud desprès de tres hores. Veig a un home treballant i li pregunto per l'Alfonso, em contesta que ara no hi és però que m'atendra la seva dona... negocio el preu pel bunga, 10 bolivianos (1€) i em porta a la terrassa central, allà a part d'haver-hi la meva habitació, hi han 6 nois (un italià, en Luca, un canadenc, en Saimon, una alemana, una francesa i dos francesos) que abans de dir-me hola ja m'estaven oferint un liat d'herba.

La terrassa de la panoramica perfecta

El meu bunga amb el poble al fons

Truita de patates amb cuina de llenya, impossible

Però que és això? On estic? D'on surt tant verd? Tothom en té!

Doncs això es l'illa del Sol, concretament el refu Wiracocha. open mind total. La gent d'una bona onda flipant, porten ja varios dies allà... diuen "quan portes 15 min. aquí ja no vols marxar en dies", jo porto mitja hora i m'està agradant molt aquest rollete comunal. La vida aquí es resumeix en llevar-se tard, fer-se un mate de coca, no em d'oblidar que estem a 3900m, xerrar, fumar, observar el paissatge, als turistes que arriven a les 10:30, la terrassa és un lloc de puta mare per utilitzar el binoculars y decidi quins guiris voldriem que arrivessin al refu i quins no, per sort no més de dos per dia. Al migdia és l'hora de menjar un sandiwchito i baixar a la platja. Amb bona temperatura, molt de sol, gent jove i marihuana, aquesta platja es transforma en un paraís verge en mig d'un llac. Suposo que més d'un haurà vist "the beach", doncs aquí tens la sensació de viure en la pel·lícula, és brutal. Jo no vull marxar d'aquí.