Ciao, ciao!

Desprès del llarg viatge tornem de nou a Uyuni. No hi havia temps per gaire ja que enseguida agafava un altre bus cap a Potosí, només despedir-me amb una forta abraçada del meu company de viatge durant els últims 12 dies, en Luca.
Ja havien passat gairabé dues setmanes des de que ens vem coneixer a la terrassa del refugi Wiracocha a l'Illa del Sol, a partir d'aquell dia sempre va existir una conexió brutal, semblava que ens coneixiem de feia molt més temps. Al despedir-nos una frase va quedar per sobre les altres, mutuament ens vem dir "ha sido un placer viajar junto a ti". Obviament un sentiment de nostalgia recorria la meva ment, però que hi farem? Un dels meus pilars dins d'aquest viatge i també crec de la meva vida en general, és que aquest camí el faig tot sol i d'aquesta manera puc decidir en quins moments vull estar acompanyat i en quins no, aquesta és la filosofia del backpager. I en aquesta idea hi crec fermament, així que "ciao, ciao hombre, nos vemos en los Alpes".