Segon dia amb el Tito

Bueno gent, ara mateix hem trobo en el llit del refugi on passem l'última nit d'aquesta aventura a més de 4300m en mig del res amb un fred considerable. 5 mantes estan tapant el meu cos cansat del llarg dia. Avui ha sigut una jornada intensa, moltes hores de 4x4 creuan deserts de tot tipus dins de valls on la mà de l'home no es pot trobar enlloc. A continuació intento narrar cronologicament les maraelles naturals que he pogut apreciar.

Volcà fomenjant
Un volcà actiu no l'havia vist mai, certament aquest no és del tipus lava per tot arreu, però si més no treia per una ximeneia una petita columna de fum que alertava de l'activitat en el seu interior.
La gracia del mateix residia en els seus colors i la bellesa de la seva forma. En Tito ens va dur a travès del desert per arrivar a un bosc de roca. Ell l'anomena "el mirador" d'on es podien treure unes imatges ben maques, o això crec jo!.

Las lagunas
"Las lagunas" és un seguit de llacs, 4 en total, que transcurreixen a travès de valls coronades per varios volcans de més de 5000m inactius.
Totes aquestes "lagunes" estan en un retroces continuo, el calentament global i l'augment de la temperatura a fet que en uns 20 anys hagin perdut gran quantitat de la seva aigua i per tant de la seva bellesa. Tot i així, segueixent servint per l'alimentació dels flamencs (chilens i andins) i de les vicunyes, que venen en massa per veure l'aigua o alimentar-se del seu placton. La particularitat d'aquestes "laguna" és que cadascuna d'elles és de diferent composició i per tant de color.
La primera que hem trobat és la "Laguna Azul", obviament és de color blau, però d'un blau molt intens. Aquí hem fet la parada per dinar.

De la segona i la tercera no recordo els noms, però per descriure'les una mica (no són les més interessants) la segona té una composició purament de sofre, que coloreja l'aigua amb un ocre molt suau i li dona una olor molt heavy. La tercera té un color vermellos, però en cap cas com la segona gran marevella natural d'aquesta aventura, "la Laguna Colorada".
"La Laguna Colorada" és segurament una de les experiencies visuals i sensitives més al·lucinants que he viscut mai. Contemplar tal maravella, fa creible lo increible i per soposat et fa pregunter-te moltes questions estupides, com ¿Què deuria pensar el primer home que ho va veure? Deuria ser al·lucinant en un grau molt alt, si ja ho és per mi que vaig avisat. No sé, realment no trobo per narrar-ho sensitivament, i poder descriure'la. Com diria el tópic, és d'aquestes coses que s'han de vioure.

Arbre de Pedra
Entre la tercera "laguna" i la "laguna Colorada" hi ha un laberint de roques que sorprenen per trobar-se en mig del desert i perque una d'elles té forma d'arbre. És probablement la pedra més fotografiada de Bolivia i moltes de les guies turistiques la tenen com portada, però a mi sincerament em va fer més gracia trobar-nos a uns animalillus que viuen en les roques i que són pastats a conills però verds.