Com en moltes altres ciutats en aquesta també vaig arrivar tard (1:00h) i guiat per una parella que vaig coneixer al bus em vaig allotjar al Koala Den, un hostel molt motxillero que suporava bon rollo constant. Al dia següent influit per la bona onda vaig voler investigar "El Ojo del Inka", un petit crater volcànic recobert d'aigua termal, a una hora de la ciutat. Allà relaxat e la pura natura vaig coneixer un nois madrilenys que em van parlar d'un petit trek per uns llacs a les afores de Potosí.
Ull de L'Inca amb campistes vinguts d'Alemania, flipant!!! |
Vaig contratar un guia per 6€, lo més barat que vaig poder negociar, perque em portes pels laberints del subterra del Cerro Rico.
Cerro Rico és la muntanya més visible de la ciutat, la seva historia minera va començar, com no, amb els espanyols. Des de llavors han mort més d'un milió i mig de persones dins seu, en l'actualitat hi han 180 mines en funcionament d'un total de 500, treballen 9000 miners que extreuen zinc, plom i de tant en tant plata. Abans d'entrar-hi calia comprar regals pels miners i pel Tio de la mina.
El Tio és el Deu dels miners i està representat per un diable amb el penis erecte. Tots el miners beneixen aquest Deu i l'ofereixen fulles de coca, cigarrets i alcoho de caña de 98º. Justament aquests eren els presents que els havia de regalar, aquests i també uns cartutxos de dinamita. Sí, sí, com ho llegiu, a Potosí és legal comprar dinamita, és més, la trobes a qualsevol mercat, amb 2€ pots comprar un cartutxo i el seu detonador, flipant... Amb els presents a la motxilla i amb molt de compte amb la nitroglicerina ja estava preparat per introduir-me a la mina.
molt grande!!
ResponderEliminar