Oceà andí

Puno és una gran ciutat, però una ciutat sense cap atracció... excepte que és el principal port peruà del llac Titikaka. El Titikaka és el llac navegable més alt del mòn, uns 3500 m d'alçada i un autèntic oceà en mig dels Andes amb les seves illes, penínsules i flotes nàutiques.

Vistes de Puno des del Duque Inn

Curios Port el de Puno

Desprès d'abortar l'opció de l'Ausangate per mal temps, he decidit abandonar la regió del Cusco per apropar-me a aquest port. I perquè aquest port? Doncs en realitat no per ell mateix si no per la possibilitat que m'ofereix d'apropar-me a les illes del llac (Uros-Amantaní-Taquile), per coneixer i conviure amb les families quechua que les ocupen. És el que es coneix com turisme comunitari, introduir-se en una familia abonant-lis una petita quantitat de diners a canvi de l'allotjament i el menjar (esmorzar-dinar-sopar). És una opció que la majoria de gent no escull, decideixen agafar un camí més fàcil, contractar una agencia i veure les tres illes en un tour ultraplanificat on les families no veuen ni un duro. D'aquesta manera s'explica que desprès de 30 anys de turisme els ciutadants d'aquestes petites illes només puguin viure del seu petit hort i de la poca artesania que poden vendre.
Al arrivar a Puno, hem dirigeixo de l'estació terrestre al Duque Inn, un hostal regentat pel Ricardo, un arqueòleg jubilat que té fama de donar bons consells. Parlem casi de tot i del Titikaka en particular. M'explica que els habitants de les illes estan farts de les agencies i que necessitan potenciar el turisme comunal. De les tres illes hem recomana descaradament l'illa d'Amantaní, que les altres les vegi però només de passada, que Amantaní és, l'illa més verge de les tres.
Doncs si ell ho diu així hoi farè, qui sóc jo per dubtar d'una gran autoritat punyense com ell.