Les mames

La familia que m'ha tocat és la bomba!
Són 4 generacions juntes, la besavia, l'avi (Pedro, 48) i l'avia (Martina), els sis fills d'entre 25 i 6 anys (Luz Mª, Willi, Cinthia, Jose Luis, ...) i els fills de la Luz Mª, els nets Roger (7) i Ruth Mª (5).
Entre tiets i nevots no hi diferencia d'edat!
El cap de familia és en Pedro, ell hem recomana on anar que veure, li agrada conversar i entre nosaltres creix una bona relació. Ell és pescador i un dia ben dinat em proposa anar a donar una volta amb la seva barqueta a rems, obviament li dic que sí i anem juntament amb en Jose Luis (jo li dic "el presi") i en Roger, a una platgeta propera, m'ensenya a remar, utilitzant un sistema d'un sol rem molt curios.

De grumete a capitán

Però les que realment es preocupen són les mames, Martina i Luz Mª, i va quedar reflexat la primera nit, quan hem van demostrar tot el patiment d'una mare.
Resulta que la tarda que vaig arrivar a Amantaní vaig sortir a passejar, i em vaig trobar el Miquel i l'Arnau, tot d'una vem tencar-nos a l'única cantina de l'illa i ens vem liar a veure birres. Eren les 19:30 quan per la porta del bar van entrar la Martina i la filla amb una cara horrible, jo que anava una mica pet les vaig saludar com si haguessim coincidit allà, quan en realitat feia una hora que m'esperavan per sopar i havien sortit a buscar-me pensant que m'havia perdut en la foscor. La veritat és que els hi agraeixo que em vinguessin a buscar, ja que sense lot (a l'illa no hi ha ni una puta farola), no haguès trobat la casa ni de coña, tot i que la situació hem recordès a quan tenia 14 anys!