Road Died

Quan et parlen de perill, o encara pitjor, quan s'utilitza mort com adjectiu, un tendeix a pensar que la cosa no pinta be. Segurament els que estem mes acostumats a campanyes de marketing que intenten atreure al public a traves d'aquestes paraules o tambe amb, radical road, carretera al infierno, etc... no creiem en la veracitat real del concepte i per tant tampoc en la perillositat del qual ens intenten avisar. Pero... A diferencia d'altres, la Road Died (carretera de la muerte) es real, doncs les estadistiques aix{i ho reflexen.
Varios morts al any entre ells guies, que es confien en algun revolt i surten de la carretera cap a precipicis de 500m. Memorable es la corva dels italians, un gir de 90° molt tancat, on uns spaguetti van fer una caiguda lliure sense retorn fa cosa d'uns anys.
Tot i aquest curricuum, allá estavem nosaltres: Luca, Simon i el nou compi Sergio (Valencia) per fer el descens en bicicleta mes boig de les nostres vides. De la cumbre 4700m fins la selva 1700m, 3000m de desnivell en tres trams (carretera-pista-cami) i diverses vegetacions, durant unes 5h.
Per sorpresa nostra, en el nostre grup de 4+guia tamb{e venia una dona belga de 65 anys, vaya maquina la tia, va fer tot el descens (menys per cami) i nomes una mica mes lent que nosaltres (1h mes).
En un principi la sort no semblava acompanyar-nos, molta boira i algu de pluja que ens feia anar lents a la carretera i no poder apreciar tot el paissatge, pero en pista tot era diferent, ja que al estar molla i enfangada era molt mes divertida.
Finalment vem sobreviure (si no qui collons creieu que escriu?) i vem arrivar al dest{i, la selva on un bany i un bon dinar va donar peu a xerrar sobre l'experiencia viscuda, impossible durant el trajecte on l'adrenalina impedia articular paraula.

(En breu penjo fotos, que aqui l'internet va fatal)