Mi Peruismo: La casa del passat

Mentre anava amb el ferry de Puno a Amantaní no era concient de que aquell viatge de 4h pel Titikaka era en realitat un viatge en el temps, amb destí "el passat".
Amantaní és l'experiencia més rural que he tingut mai i queda reflexat en la meva nova casa, encara que de nova no te res. La casa esta envoltada de chacras (parceles de cultiu) que delimiten una finca amb una altra, les quals es conecten per camins de mur de pedra. Ninguna de les cases, incluida la meva té llum o aigua corrent. Això crea uns lógics inconvenients que li donen una ambientació postrural brutal.
Per exemple, no tenim dutxa, però tampoc tenim pica i la toilet és un forat dins una letrina. L'única aigua que consumim és pels apats i és en Pedro qui s'ha d'ocupar cada matí a buscar-la al llac. Aquesta falta provoca que tots els de la casa, jo inclusive, sempre vagin cacho bruts i sense cap tipus d'higiene personal, però ells van tant panxos i jo m'estic acostumant, no li donen la importancia extrema que li donem nosaltres.
L'altre inconvenient, la falta de llum, la salvem amb espelmes que li donen molta calidesa als habitacles i amb els lots. El Pedro s'ha enamorat del meu frontal, però està flipant, I need it!. Per la cuina tot va amb llenya d'ocaliptus, és com fa 50 anys, molt heavy.
La casa en si, s'estructura al voltant d'un pati on hi han tres habitacles, un d'ells és com un graner, és la meva habita, decorada amb posters de Fujimori (antic dictador) però amb unes vistes molt cheveres!!!